Bon regal de Reis Vet aquí que feia una setmana que ja ho anava dient als companys de classe: "Demà nevarà! Creieu-me", i demà no nevava. "Que demà nevarà!". Tampoc. "Feu-me cas, collons!". I efectivament, després d'ensumar-m'ho una setmana abans, avui, quan hem quedat per anar al nou pis d'una companya de classe que s'ha mudat, tothom m'ho ha comentat: "Tard, però ben encertat". Ja era hora que caigués una bona nevadeta, ja que ja feia uns dies que difícilment la temperatura superava els 0 graus. Segons he sentit, a Jeonju cada any n'hi han un parell o tres de nevades com aquesta... A més, m'ensumo que demà continuarà nevant... Bé, ara mateix són tres quarts d'una de la nit i li continua fotent. Penjo algunes fotos que he fet al migdia al Parc Tokjin i alguna d'aquesta nit amb el senyor Tenny (alias "Tenista"). La veritat és que són els primers Reis que no rebo cap regal, encara que la neu d'avui i la prompta arribada de l'Èlia fan el fet també. La foto de dalt és l'entrada de la nostra residència, amb un parell de pams de neu. Sort que dins de les habitacions estem ben calentets gràcies a la calefacció que tenim al terra, sota el parquet (온돌방, "ondolbang" o "calefacció coreana"). La veritat és que ha estat tot un plaer passejar per la neu per la universitat, sempre animada per la nit, i que avui es trobava dormida, com si el mantell blanc que la cobreix l'hagués fet entrar en un profund somni. La música de les passes sobre la neu i el còrrer de l'aigua del rierol del costat esperant congelar-se fa entrar en un estat de relaxament i de pau que esdevé difícil de trobar en les ciutats coreanes. Gairebé arribes a no notar-te els peus, no de l'estat de relaxació, no, sinó de que si no mires endavant és possible que et fotis de plè en un bassal i t'enrecordes de la seva mare. Automàticament entres en un procés de congelació irreversible i quan arribes a la residència et trobes un parell de tomàquets enlloc de peus. Tranquils, amb una bona dutxa d'aigua calenta s'arregla. Bé, la foto de dalt és al Parc Tokjin, al migdia. He pensat que seria un bon lloc per veure la nevada i, efectivament, no era l'únic que ha decidit passejar-se per les passeres de fusta que s'endinsen al llac ple de flors de lotus que en aquesta època de l'any es troben dormint dins de l'agua. A la dreta podeu veure les principals víctimes de la neu: les bicicletes. A la universitat només existeix un aparcament cobert per a bicicletes (que jo sàpiga). Doncs durant la nevada resulta que jo era fóra de la uni i m'he trobat la pobre bicicleta amb un pam de neu al seient. Si m'agafa un refredat malament, perquè la necessito molt. Apa, crec que les altes hores de la nit m'estan afectant. No sé ja ni el què dic. M'acomiado de tots vosaltres esperant demà un dia tan complet com el d'avui. Encara que tingui més facilitat a l'hora d'escriure en castellà, aniré fent algun comentari en català, que fins ara el tenia massa amagat, i això no pot ser. Apa! espero que s'hagin portat bé els Reis amb vosaltres i que us hagin portat molt de cabró... ai, carbó :P Acudit fàcil. Aqui ni carbó... déu ser per la nevada, que no hi han pogut accedir... Ara treuré a la finestra les sabatilles amb una mica de Ramen de pot i alguns caramels (a manca de pà i formatge...) a veure si cau quelcom per demà :)